2020 : l'annada Joan Bodon

Joan Bodon : cent ans fa que nasquèt, a Crespinh de Roergue.
Mas perqué festejar aquel centenari ?
Perqué legir en 2020 las òbras de Joan Bodon ?
Las rasons pòdon èsser diferentas, mas marcar aquel centenari vòl dire que lo filh de païsans, l’enfant del Segalar, lo contaire de Crespinh, lo militant de la lenga, l’ensenhaire, l’òme tot simplament a pres, uèi, una dimension autra. Qual gausari evocar un escriveire sens importància ? Qual gausariá parlar uèi d’escrivan regionalista ? Aquí çò qu’escriu Georg Kremnitz, universitàri allemand :
« … il y a un abîme entre la matière brute assemblée par Boudou et ce qu'il e n a tiré par son écriture… De toute façon, nous savons la valeur de son œuvre, sa valeu r littéraire et sa valeur humaine : Boudou est l'un des plus grands écrivains du monde moderne. S'il avait écrit dans une langue majoritaire sa voix serait perçue de partout . Il nous appartiendra de faire connaître le plus loin possible cette voix qui, à l'inverse d e tant d'autres voix envahissantes, n'est pas fermeture, mais ouverture sur un monde plus humain…  »
A Crespinh, quand nasquèt, tot lo mond parlava « patés » (aital se disiá). Coma d’autres, aprenguèt lo francés a l’escòla. Jamai imaginèt escriure son òbra dins una autra lenga que l’occitan. Mas l’estacament prigond a una lenga vòl pas dire embarrament. Joan Bodon arrestèt pas de legir de literatura, americana e russa mai que mai. Es del sègle de Machado, e Lòrca, de l’existensialisme, del subrerealisme e del roman novèl, de Camus. Amb tot aquò, Joan Bodon a un estil plan seu. Pas de demostracions intellectualas o de discorses filosofics per convéncer. Pas d’analisi psicologica complicada. De frasas cortas, cortetas. L’òme bodonian es qualqu’un que camina, que fa quicòm… Gaireben un biais d’escriure que revèrta lo biais de parlar. De frasas sens vèrbs. L’art de l’ellipsi que laissa de libertat al legidor… Las tematicas son modèrnas. Sufís d’enumerar : las  minoritats, las diferéncias, la tolerància, la compassion pels òmes… Se pòt pas legir Bodon sens parlar de tendresa e de compassion per l’uman, d’esper, maldespiech de tot, de solidaritat inconditionala pels excluses o eretics, pels expleitats e pichons de tota mena...
Pendent l’annada del centenari de la naissença de Joan Bodon, i aurà de manifestacions divèrsas, d’animacions, de conferéncias e de collòquis… Fòrt plan ! Çò primièr a far es de legir, de tornar legir Bodon, l’òbra tota, en occitan plan segur, tanben en français que tot es estat revirat…
Dins son òbra, Bodon se ditz, parla de nosautres, nos parla.
Uèi encara ! Benlèu mai que jamai !       I.P.