Una cadena de voses

André Brink revirat a l'occitan : « Una cadena de voses », lo roman dels mèstres e dels esclaus...

 

 

André Brink, Afrikaner nascut en 1935, es un dels escrivans màgers contaporanèus. En 1980, obtenguèt lo prèmi «Medecis étranger » per son roman Une saison blanche et sèche. En 1978 publiquèt « A chain of voices », revirat al francés jol títol « Un turbulent silence » (Livre de poche). L'avaironés Sèrgi Carles ven de publicar una revirada d'aquel libre : « Una cadena de voses », a las edicions « Letras d'òc »

 

XXX

 

Sèm en 1824 en Africa del Sud, lo temps dels esclaus... Los mèstres an tot poder sus esclaus : punir, tustar, supliciar, forçar. Los esclaus, noirits e batuts coma de cans, lor demòra sonque de patir. E fòrça d'un costat coma de l'autre se pensan que res cambiarà pas dins aquela tèrra magica e dura... Mamà Rose (quin personatge aquela mamà !), una Otèntot, o ditz de son biais : « Çò important es pas de comprene solament amb la pensada, mas de viure amb tot aquò. D'oblidar pas res. De jutjar pas. Patir sens pretendre qu'aquela dolor vos balhe drech a res. Aver pietat. Aimar. Abandonar pas l'esper. Èsser aquí : es aquò çò important. Totes sèm d'umans, e ai pietat de nosautres totes, perque soi la maire de totes. »

 

 

Mas vira lo vent. Lo dobte, la contestacion, abans la revòlta e lo murtre, coma inevitables dins l'encadenament de las causas. L'esper durarà pas qu'un moment. Monta la pression, pòt sonque qu'espetar l'auratge que se son amontetadas nivoladas e ventadas... deman, a Nadal o pel primièr de l'an...

 

 

Dins lo campèstre d'Africa del Sud donc, una revòlta d'esclaus, esper fòl de libertat. Galant e un planponh d'esclaus e de servidors negres se lèvan contra los patrons blancs, Barend, l'òme de la polida Hester, e Nicolaas. Totes quatre abalits amassa ; Galant e Nicolaas, fraires de lach....

 

XXX

 

E s'encadenan los capitòls cortets, e cadun dòna lo vejaire, lo sentit d'un personatge. Una votz per cada personatge.

 

 

Aital lo legidor entend un après l'autre lo punt de vista de totes los personatges, obligat de se metre dins la pèl dels mèstres e dels esclaus, dels òmes e de las femnas, dels poderoses e dels febles, dels rics e dels paures...

Aital, i a pas los bons d'un costat e los marrits de l'autre. Barend e Nicolaas son mai que los representants de l'esclavisme, Galant es mai que l'ideal de libertat. Totes an una part de vertat, totes son lo resultat dels eveniments o de las circonstàncias, coma o ditz Nicolaas : «  Saber s'èri la resulta de mon istòria o la victima ? ». Campher declara : « Aviái conegudas doas raças de monde dins la vida : los qu'èran nascuts per oprimir e los qu'èran nascuts per èsser esclaus, e cadun èra la condicion de l'existéncia de l'autre. ». Qual es colpable ? Qual innocent ? Pas de mèstre que siá pas opremit ? Pas d'esclau que siá pas oprimeire ?

 

 

« Èra indefugible alara que totes los sòmis finiguèsson en cendres ? » se demanda Campher. E Nicolaas d'afortir : « L'esper es una marrida èrba indestructibla »

 

XXX 

 

 « Una cadena de voses » es ben un roman sus l'esclavisme, l'esclavatge que fa de l'òme, mèstre o esclau, un animal. Escotatz Galant : « es cada òme e cada femna e cada mainatge qu'es esclau dins lo Bokkeveld e pertot ».

 

 

E cadun d'aver paur, de trantalhar entre somission e rebellion, desir de cambiament besonh de certitud, set de libertat e crenta davant ela. Encara Galant que se parla : « Èsser liure es voler èsser aquí ont apertenetz : ausar èsser lo que sètz », e a la fin : « Liure ? Non, soi pas liure. Mas al mens, sabi çò qu'es la libertat ; çò que pòt èsser. L'ai entrevista. »

 

 

Auretz comprés : « Una cadena de voses » es pas un roman politic sus l'esclavisme amb retorica pesuga, arguments entenduts e didactisme fastigós. Sèm puslèu dins la prigondor de la tragedia grèca o dins las colors de l'epopèia... « Aquò » nos parla, per çò que parla de nosautres.

 

XXX

 

S'òm compta las paginas, lo roman de Brink es long, e pr'aquò o es pas. Nos daissam emportar per la passion, la violéncia, lo sèxe, l'òdi, l'amor, l'uman e l'inuman. D'una votz a l'autra, dins la cadena.

 

 

Aquí la fòrça de l'estil e del raconte de Brink evidentament. Aquí tanben la remirabla traduccion de Sèrgi Carles. Dins una lenga aisida e mestrejada. Finís lo legidor que se maina pas que s'agís d'una revirada...

 

 

I.P.

 

Mots clau: