Passejada Viadena-Aubrac

Una passejada es saique un moment d’iniciacion. Coma aquela que prepausèt l’IEO 12 (institut d’estudis occitans) lo 26 de setembre a un trentenat de personas.
Benlèu qu’èrem endacòm al Nòrd… Lo solelh que i aviá pas defòra per aquela jornada freja e plovinosa del mes autonenc benlèu èra endedins, dins lo còr, dins l’èime e l’esperit...
Aquelas tèrras de Viadena, Carladés e Aubrac son talament ricas, en èrba, en arbres, en vacas, en òmes… Talament que pels tempses que vivèm son vengudas de mòda. Los toristas e los escrivans se butassan per èsser los primièrs… Mas per comprene lo país, cal començar a se metre a l’escòla del mond que son aquí, enrasigats òm diriá dempuèi de sègles, dempuèi totjorn…
Primièra visita :  Uparlac, un caireforc al país de Viadena. Cal montar a la Vèrge per o veire tot d’un còp, a l’entorn : las pradas, los bòsques, lo castèl, la glèisa…
Puèi cap al masuc de Danton, anciana « cabana ». Aquí se maridan Aubrac e Viadena coma ditz Edouard Bongrand..
Aquí lo mèstre del luòc sap tot, explica tot, en occitan plan segur. La jornada dels quatre montanhièrs : cantalés, pastre, bedelièr, rol… La descripcion del masuc : abitacion, cava, chiminèia, trave… La presentacion de cada aplech : gèrla, ferrat, atraçador, trissador…
Un darrièr cant ( lo masuc, e d’autres), un darrièr tèxt d’un escrivan del país, un darrièr veire. Per l’amistat… lai tornarem en Viadena, Carladés o Aubrac….             I.P.